Ecografia obstètrica

L’ecografia obstètrica està recomanada per fer la valoració continuada de l’embaràs: des del seu inici, al llarg de tot el desenvolupament i fins a la seva finalització.

1
Ecografia de primer trimestre

Aquesta ecografia es realitza entre les 11,2 i 13,6 setmanes de l’embaràs. Pot utilitzar-se la via transvaginal, abdominal o ambdues per aconseguir la visió òptima del fetus.

Què s’aconsegueix amb aquesta ecografia?

  • Determinar la data de gestació.
  • Confirmar la viabilitat fetal.
  • Determinar el nombre de fetus i, si és el cas, establir la corionicitat (nombre de placentes) i l’amnicitat (nombre de sacs amniòtics).
  • Fer un estudi anatòmic precoç del fetus.
  • Mesura de la translucidesa nucal (TN).
  • Fer un estudi precoç de l’anatomia fetal.
  • Cribratge ecogràfic d’aneuploïdies (trinòmia 21, 18 i 13) mitjançant la mesura del TN i de la longitud caudal fetal.
Ecografia de primer trimestre
2
Ecografia de segon trimestre premorfològica (premorfològica i ecocardiografia precoç)

Aquesta prova, que té lloc entre les setmanes 14 i 18, es recomana quan hi ha una sospita o un dubte sobre malformació en l’ecografia del primer trimestre. També es indicada davant la sospita d’un marcador nucal patològic amb prova invasiva de diagnòstic prenatal, realitzada o no.

El diagnòstic de malformacions anterior a les 20 setmanes presenta beneficis evidents, com ara la planificació dels controls ecogràfics posteriors, l’estudi multidisciplinari de les diferents patologies o la possibilitat de plantejar tractament intrauterins, entre d’altres. En la majoria de casos, requereix una nova avaluació ecogràfica.

En el cas que els professionals tinguin sospites sobre una possible cardiopatia, es recomana complementar la prova amb una ecocardiografia precoç (estudi de les estructures i el funcionament del cor del fetus), que es repetirà en el segon i tercer trimestre.

Ecografia de segon trimestre premorfològica (premorfològica i ecocardiografia precoç)
3
Ecografia morfològica de segon trimestre

Aquesta ecografia, considerada de rutina, està centrada en l’estudi de l’anatomia fetal i té com a objectiu fer un diagnòstic el més acurat possible de les anomalies estructurals del fetus, per tal d’optimitzar els resultats perinatals. La identificació d’anomalies severs, tant les incompatibles amb la vida com les associades a problemes posterior al naixement, ha de permetre a la gestant escollir entre les opcions més adequades que es puguin plantejar.

El moment òptim per a aquest tipus d’ecografies està comprès entre les setmanes 19 i 22 de l’embaràs.

Què s’aconsegueix amb aquesta ecografia?

  • Comprovar el desenvolupament aparentment normal dels òrgans i dels sistemes.
  • Detectar les anomalies anatòmiques fetals, placentàries i de la quantitat del líquid amniòtic.
  • Avaluar el creixement fetal.
Ecografia morfològica de segon trimestre
4
Ecografia de tercer trimestre
(Doppler Fetal)

Els objectius fonamental de l’ecografia de 3r trimestre són el diagnòstic de la Restricció de Creixement Intrauterí (quan el fetus no aconsegueix créixer al ritme òptim), el diagnòstic d’anomalies fetals tardanes i la determinació de la presentació fetal (per si fos necessari practicar una cesària en el moment del part).

Normalment es fa per via abdominal, però en determinats casos es pot fer per via vaginal: valoració del pol cefàlic, longitud cervical, inserció placentària...

Es recomanable fer aquesta exploració entre les 32-35 setmanes de gestació.

Què s’aconsegueix amb aquesta ecografia?

  • Comprovar la vitalitat fetal.
  • Valorar l’estàtica fetal.
  • Valorar la localització i ecoestructura placentària.
  • Valorar la quantitat de líquid amniòtic.
  • Valorar el creixement fetal i diagnòstic de la restricció del creixement intrauterí o la macrosomia fetal.
  • Revalorar l’anatomia fetal per descartar la patologia evolutiva i/o d’aparició tardana.
  • Estudi Doppler fetal

    Es tracta d’una ecografia molt útil per controlar el creixement fetal, que completa l’ecografia del 2n i del 3r trimestre. Permet avaluar el flux sanguini en qualsevol arteria o vena i és molt important per a l’estudi de la circulació cerebral i cardíaca fetal, així com de la valoració de les artèries uterines.

    Per això resulta molt recomanable per controlar els embarassos en els quals la mare pateix hipertensió, diabetis, problemes amb la placenta o el cordó umbilical, retard en el creixement, patiment fetal o malformacions cardíaques del fetus.

Ecografia de primer trimestre
Ecografia de tercer trimestre (Doppler Fetal)
5
Ecocardiografia en 2n i 3r trimestre

L’ecocardiografia fetal avalua les estructures i el funcionament del cor del fetus i pot ajudar a detectar anomalies cardíaques fetals abans del naixement, el que permetria planificar una intervenció quirúrgica després del part per augmentar les possibilitats de supervivència dels nadons amb cardiopaties greus.

Quan és necessària?

L’ecocardiografia fetal és especialment recomanable en els casos següents: 

  • Una història familiar o personal de cardiopatia congènita.
  • Una anomalia cromosòmica o genètica detectada en el fetus.
  • La mare ha pres un determinat tipus de medicaments o ha abusat de l’alcohol o les drogues durant l’embaràs.
  • La mare pateix determinades malalties, com diabetis, lupus, rubèola...
  • Possibles anormalitats cardíaques detectades per una ecografia prenatal rutinària.

Normalment, els ecocardiogrames fetals es fan durant el segon trimestre de l’embaràs, al voltant de les 18 a 24 setmanes. En els casos amb un alt risc de patir una cardiopatia congènita, cal repetir l’estudi al tercer trimestre de l’embaràs.

També es pot fer una ecocardiografia precoç en el cas d'un TN augmentat a partir de la setmana 16.

Ecocardiografia en 2n i 3r trimestre
6
Neurosonografia

Les malformacions del Sistema Nerviós Central (SNC) són unes de les més freqüents i afecten un 1% dels nounats. Aquests tipus de malformacions poden ser l’origen de lesions severes i permanents que no tenen tractament. Per això, el diagnòstic prenatal d’aquest tipus d’anomalies és important per prendre la decisió terapèutica més encertada.

El desenvolupament d’equips d’alta resolució han permès millorar l’exactitud i la precocitat del diagnòstic a través de la neurosonografia fetal.

Aquest tipus d’ecografia estudia de manera exhaustiva el cervell del fetus, quan l’ecografia convencional detecta l’existència d’un problema. Normalment es requereixen estudis d’ultrasons abdominals i vaginals, ja que és necessari estudiar tres àrees en cadascun dels plànols de l’espai fetal i es pot complementar amb l’ultrasò 3D. El resultat és el reconeixement de les principals estructures cerebrals, que permet detectar diverses patologies.

Neurosonografia
7
Ecografia obstètrica en gestació múltiple

Un 2% dels embarassos espontanis i un 10% dels obtinguts a través de tècniques de reproducció assistida són gestacions múltiples. En aquests casos hi ha un risc més alt de prematuritat, baix pes, despreniment de placenta o transfusió fetofetal, entre d’altres.

Per això és important realitzar un diagnòstic precoç, amb ecografies durant el 1r trimestre, de la corionicitat, avaluant si els fetus comparteixen la placenta (monocorials), que són quan apareixen més complicacions i malformacions, o si existeixen placentes independents per a cada fetus (bicorials). Si a més de placenta, els fetus comparteixen bossa (amnionicitat), existeix un risc màxim de complicacions, pel que és recomanable fer controls ecogràfics cada dues setmanes.

En l’ecografia incipient de 1r trimestre s'ha d'establir el nombre de placentes i amnis (confirmació de corionicitat). Posteriorment, cal  valorar si hi ha diferències en la biometria d’ambdós fetus.

Ecografia obstètrica en gestació múltiple
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR